Les merdes de Kelly Isaiah

Avui ha vingut Al Pou a emmerdar-se @kellyisaiah, un cantant amb el superpoder d’enamorar aquell que escolta la seva veu. T’agradarà més o menys, però ningú pot negar que canta com els àngels. Per això l’hem convidat. Per veure si aquest superpoder també funciona a les profunditats d’Al Pou, si aconsegueix enamorar la nostra audiència i, amb una mica de sort, deixar de ser un programa de merda. El futur del pòdcast està en mans del lleidatà amb menys accent (potser perquè va néixer a Nigèria), del cantant de Koers, del guanyador de la setena edició de La Voz i de qui acaba d’estrenar el seu primer disc en solitari, Odaro. Però no només canta: també és activista i lluita per les causes justes. I això, en el fons, és una prova bastant clara que tant el món com la vida estan plens de merdes. Ja l’avisem que a Al Pou no premem el botó vermell quan escoltem veus espectaculars, sinó veus que incomoden. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou