Les merdes de Jair Domínguez

Nota tècnica. En aquest episodi, un micròfon no va quedar registrat de manera independent en l’streaming i se sent lleugerament més baix i distorsionat. L’afectació es limita a algunes intervencions del primer terç del programa, abans que detectéssim el problema. En directe amb el públic, tots els canals es van sentir correctament; la incidència es va produir per un mal funcionament de la taula de so en l’enviament del senyal cap a l’ordinador. Som només dues persones locutant, fent la tècnica i retransmetent en directe — una petita bogeria que dona caràcter al projecte, però que pot comportar errors com aquest. Seguirem treballant perquè no torni a passar. Perdoneu les molèsties i esperem que gaudiu del programa.

Avui ha vingut Al Pou a emmerdar-se @jairdominguez, una espècie en perill d’extinció del món de la faràndula que querelles i tribunals han intentat eliminar del mapa català més d’una vegada. Però aquí el tenim, seguim donant pel cul —en el millor sentit de la paraula— amb el seu humor satíric. Un esperit irreverent i crític que ha capgirat la televisió, la ràdio i la literatura durant més de 20 anys. Segurament, aquest pòdcàst no és més que l’enèsima còpia d’aquest esperit provocador, però amb una gran diferència: nosaltres no som ni la meitat d’intel·ligents. Una còpia barata, mal feta, molt lluny de l’original. Si ens preguntessin per referents, parlaríem del seu nom. No per convicció, sinó per adoctrinament. La droga d’en Jair és tan bona que ha conquerit, sense voler-ho, el cor de tots els catalans i catalanes. Però la droga, com la vida, té la seva part oculta. Per molt que siguis abstemi, tot torna en algun moment. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.