Les merdes de ser director de cinema amb Isaki Lacuesta

Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos l’Isaki Lacuesta per explicar-nos les merdes de ser director de cinema. Nosaltres hauríem volgut ser com ell, però vam perdre la universitat entre birres i discutint si era millor veure les pel·lis doblades o amb subtítols. Cap de les dues opcions ens hauria fet més intel·ligents. I aquí estem, dos cineastes frustrats que fan un pòdcast de merda, mentre l’Isaki acumula premis i fa pel·lis que van camí dels Oscars. Però no hem vingut a parlar de catifes vermelles. Al Pou no hi ha lloc per al glamour. Volem parlar dels guions que canvien més que el pentinat d’un jugador de futbol, de rodatges més durs que córrer una marató a l’infern o d’actors amb egos més grans que el pressupost. En aquest últim cas, ens sentim molt identificats. Aquí, el pressupost és zero. Fa temps que vam renunciar al somni de Hollywood, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.